Manifest Català
Diguem prou a la criminalització dels moviments socials!
Les i els sotasignants, professores i professors de les universitats catalanes, denunciem l’actual política de criminalització dels moviments socials per part de la gran majoria de mitjans de comunicació del nostre país i de molts responsables polítics de les institucions que el governen.
S’ignora, s’amaga, es desinforma i mai es dialoga amb el ventall de propostes i alternatives que des d’aquests moviments socials s’estan fent arreu, per transformar i donar noves opcions de vida en societat. Focalitzar en certs episodis violents, sense ni tant sols escoltar la contesta i la veu dels moviments socials a qui s’ataca és directament criminalitzar-los; construir el cap de turc i desviar l’atenció ciutadana dels conflictes reals en els què estem immersos més que mai a la nostra societat: l’atur, la pobresa i l’exclusió social, la desigualtat creixent entre grups, la retallada constant dels drets socials, l’afebliment de les reivindicacions del moviment obrer organitzat, el racisme i la xenofòbia, la corrupció política i la seva impunitat, la violència contra les dones, la duresa i la severitat del control penal contra els més vulnerables, l’índex creixent d’empresonaments, detencions, sancions…Espiral de violència estructural en augment. Una societat vertaderament democràtica, que ha de respectar plenament el dret a dissentir i a discrepar, no s’ho pot permetre.
Diguem prou!
Catalunya ha estat, és i volem que sigui una societat d’acollida i d’aixopluc a la diversitat de tota mena, a la diferència de color, de sexe, d’opinió i també de revolta. Benvinguda sigui.
Diguem prou a la invenció mediàtica que etiqueta d’antisistema als moviments socials. Els moviments socials es revolten, lluiten i proposen que un altre món és possible.
manifestX 
menys mal que hi han prfessors experts que es mullen i donen la cara per tots aquells que anonimament lluiten per cambiar aquest mon. gracies des d’un alumne la universitat de valencia.
«Les i els sotasignants»: incorrecte: els articles no es poden coordinar. Em nego a subscriure qualsevol text on el llenguatge ridículament correcte predomini sobre els continguts.
Em sembla fantàstica la iniciativa, És una vergonya i un retrocés social molt gran la dretanització dels mitjans de comunicació en les darreres vagues, qüestionant la legitimitat dels sindicats, el dret a la vaga i la lluita per no perdre els drets que tants anys han costat d’aconseguir. Sento vergonya aliena quan des de Catalunya Ràdio es tracten aquests temes.
Reprodueixo la carta enviada a un professor signant, però hagués pogut ésser enviada a altres signants del Manifest:
Benvolgut professor Carles Feixa,
el felicitem per haver fet costat el Manifest contra la “criminalització dels moviments socials”. També ens el fem nostre i el difondrem tant com puguem.
Però li voldria fer veure que no cal anar a buscar “moviments socials”, ni “discriminacions” llunyanes o capitalines, aquí a la nostra pròpia Universitat de Lleida (UdL) es cometen discriminacions, atemptats a la llibertat i a la lliure circulació de la premsa universitària que molt dels seus continguts són producte de l’associacionisme i moviments reivindicatius; i el professorat us ho mireu i no dieu res.
El Rector de la Universitat de Lleida, Joan Viñas ha fet retirar de les Facultats i Escoles de la UdL, durant mesos, diferents números de la revista LO CAMPUS (el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran), perquè discrepa de la línia editorial i de la “música” del que publiquem.
Per favor professor, llegiu la denúncia que hem fet al Col•legi de Periodistes de Catalunya –pàgina 2 i 3 de LO CAMPUS 12
i traduïu en la proximitat la presa de postura del Manifest.
Masses professors parlen de generalitats, de memòries i de repúbliques bananeres i resulta que a 50 metres de la seva aula es produeix la “criminalització” de la nostres premsa universitària i social. Per molt modesta que sigui la nostre publicació, som llibertat a la UdL.
Salutacions cordials
Joan-Ramon Colomines-Companys
Director de LO CAMPUS
És molt necessari que des del sector universitari us pronuncieu sobre els temes socials. Gràcies
És un consol saber que dins la comunitat acadèmica hi ha persones que es plantegen la imparcialitat de mitjans de comunicació, la prepotència dels governants, la manca de visió de bona part de la societat. Tant de bo la societat civil vagi endavant amb les seves propostes. I si són “Anti-sistema” millor que millor.
Gràcies per tenir la valentia de trencar el silenci per una causa justa.
Els que es pensen que tenen el sou de cada mes segur, el defensen amb totes les seves arts. Els altres, com diem en català: ‘que es fotin’. Moltes gràcies per la iniciativa.
Gràcies per dir quatre veritats, perquè els mitjans de comunicació a vosaltres no us podran silenciar, ja que recorren a la comunitat universitària per emplenar les seves tertúlies buides de coneixement. Gràcies per denunciar aquesta demagògia constant a què ens veiem sotmesos amb opinadors com en Cuní o en Basté com a periodistes de referència.
Sota una aprença, diguem, “democràtica”, funciona un FEIXISME ORDINARI o POSMODERN. No utilitza ni camises negres o pardes, ni tampoc ha obert camps de concentració. Li basta, de moment, amb controlar els medis de comunicació oficialistes: desinformar, silenciar, corrompre la informació. Tot això al servei dels banquers (uns lladres de coll blanc), la elite política (una mafia) i els sindicats oficialistes (uns traidors). Pier Paolo Pasolini qualificava als polítics de BUFONS DEL GRAN CAPITAL. I també (juntament amb els “sindicats” oficials), de CUCS DEL FORMATGE CAPITALISTA. Salut.
Carles Requena Amadas
Moltes gràcies per la vostra iniciativa!!! Ens doneu esperança!!!
Benvinguda la crítica i la denuncia a aquells que a través de falàcies i interessos, malmeten en el desig i la voluntat dels que somien,construeixen i lluiten per una societat on la justicia i la dignitat siguin explícites.
Gràcies i felicitats per la iniciativa!
M’adhereixo a la denúncia social que es formula en el Manifest davant la democracia formal i no real que es pràctica en els nostres organismos de poder polític, econòmic i medis de comunicació
Necesaríssima crítica, que fa que els discents que encara fitem l’àmbit académic amb certa desconfiança tornem a estar orgullosos dels nostres majors. Parabens, i gracies!